[castellano] - [català]   

Premi Simó Virgili

OBJECTIUS

S’atorgarà el premi al millor treball presentat sobre temàtica Odonto-Estomatològica aparegut a qualsevol publicació del món durant l’any anterior a la data de la convocatòria (01.01.2015 fins a 31.12.2015).

CONVOCATÒRIA

La convocatòria d’aquest premi es farà sempre durant els mesos de desembre, gener o febrer.

La presentació dels treballs es farà personalment o per correu certificat a la secretaria de la SCOE. (C/ Major de Can Caralleu, 1-7 - 08017 Barcelona) abans del dia 14 de març de 2016.

TREBALL

El treball podrà ser d’un o diversos autors.

Obligatòriament el primer signant haurà d’ésser membre numerari de la Societat Catalana d’Odontologia i Estomatologia (SCOE)

Els treballs optants hauran de ser presentats en set separates o fotocòpies de qualitat. Si el treball original no està ni en català ni en castellà cal adjuntar 6 copies d’una traducció completa en un d’aquests dos idiomes.

S’esborrarà de les separates tota paraula o senyal d’identificació que permeti endevinar la procedència.

En un sobre apart, sense capçalera a manera de plica, el candidat hi farà constar en un full nom i cognoms, adreça, telèfon, residència actual i altres dades que creguin que poden ser d’interès.

Només serà admès un treball per autor o autors.

Es concedirà anualment, però podrà quedar desert, a criteri del Jurat.

El guanyador o guanyadors del Premi Simó Virgili, impartirà la Conferència Inaugural del proper curs acadèmic

PREMI

El premi és en metàl·lic, i està dotat amb 2.000 euros.

El Jurat, podrà atorgar, 2 accèssits al 2nd i 3er treball, no dotat econòmicament, s'entregarà Diploma

JURAT

La decisió del Jurat serà inapel·lable.

Pel sol fet de presentar-s’hi, tots els concursants accepten les bases del premi.

Els membres del Jurat no podran presentar cap treball amb opció al Premi.

CERIMÒNIA DE LLIURAMENT

La data i el lloc de la ceremònia del lliurament del premi es notificarà oportunament

Obligatória l'assistència dels aspirants a l'acte de lliurament del Premi

Barcelona, desembre de 2015

Any Títol Autor
2016 “Risk Factors for Postoperative Infections After Dental Implant Placement: A Case-Control Study” Dr. Rui Figueiredo, Dr. Octavi Camps Font, Dr. Eduard Valmaseda Castellón, Prof. Dr. Cosme Gay Escoda
2015 "Adhesive Restoration of Anterior Endodontically Treated Teeht: Influence of post lenght on fracture strength"" Dra. Anaïs Ramirez,, Dra. Tissiana Bartolotto, Dra. Maria Cattani-Lorente, Dr. Miguel Roig, Dr. Ivo Krejci
2015 "Correlation between permanent tooth eruption pattern and the predominance of the motor function laterality" Dra. Ana Veloso, Dra. Carmen M. Vázquez, Dr. Julian López, Dra. Margarita Veloso, Dr. Andreu Puigdollers
2015
Premis Accèssits
REGENERACION DE LAS LESIONES DE FURCA MANDIBULARES CLASEII. REVISION DE LA LITERATURA Drs. Beatriz de Tapia, C. Mor, G. Arnau, X. Calvo i J. Nart
2015
Premis Accèssits
STUDY OF DENTAL OCCLUSION IN ANCIENT HUMAN REMAINS:A METHODOLOGICAL APPROACH Drs. Joan Cadafalch, E. Fiorin, D. Ceperuelo, M. José Adserias, E. Chimneos i A. Malgosa
2014 “Evaluación clínica, microbiológica y genética de una paciente con síndrome de Papillon-Lefèvre por una mutación heterocigota de la proteasa catepsina C. Seguimiento a los 24 meses del tratamiento periodontal y protésico”  Dra. Núria Vallcorba, Dra. Carolina Mor, Dr. Federico Margitic, Dra. Anna Xalabardé
2013 “Endoscopically Assisted Tunnel Approach for minimally Invasive Corticotomies: A Preliminary Report”  Dr. Federico Hernández Alfaro
2012 "“Ten-year longitudinal study of gingival recession in dentists” Dr. Francesc Matas,
Dr. Joan Sentís,
Dr. Carlos Mendieta
2011 "Diseño y consideraciones clínicas sobre el uso de óxido de zirconio en prótesis fija sobre dientes y sobre implantes. Dr. Ernest Mallat Callís,
Dr. Javier de Miguel Figuero,
Dr. Juan Cadafalch Cabaní.
2010 "Antimicrobial effecagi of4.2% sodium hypochlorite adjusted to pH 12, 7.5, and 6.5 in infected human root canals". Dra. Montserrat Mercadé
Dr. Fernando Duran-Sindreu
Dr. Sergio Kuttler
Dr. Miquel Roig
Dra. Núria Durany

2009
“Estudio comparativo de la amalgama de plata y el compómero como materiales de obturación retrógada en cirugía periapical” Dr. Jordi Gargallo
Dr. José Manuel Aguirre
Dr. Cosme Gay Escoda.

2008
  Premi Desert

2007
Estudio Clínico Prospectivo de Implantes de Titanio en el Arco Zigomático para la Rehabilitación del Maxilar Edéntulo Atrófico, Seguimiento entre 6 Meses y 5 Años Dr. Carlos Aparicio 
Dr. Wafaa Ouazzani
Dr. Roberto García
Dr. Xabier Arévalo
Dr. Rosa Muela
Dr. Vanessa Fortes
2006 Palatal Core Graft For Alveolar Reconstruction: A new donor site.
Injerto óseo palatino para reconstrucción alveolar: una nueva zona donante

The internacional Journal of Oral & Maxilofacial Implants
Volume 20, nº 5 (2005)
Dr. Federico Hernández Alfaro
2005 Como cuantificar las funciones y la postura en la consulta de ortodoncia"
Ortodoncia clínica 2004
Dr. Eduardo Padrós Serrat
2004 Importancia del acondicionador en el aspecto morfológico de la interfase adhesiva Dra. Sebastiana Arroyo Bote
2003 Como obtener un sellado microscópico de las paredes de los conductos radiculares (técnica original) Dr. Eduardo Padrós Fradera, 
Dr. Javier Rodríguez Vallejo
2002 Tilted implants an alternative to maxilary sinus grafting: a clinical, radiologic, and periotest study Dr. Carlos Aparicio Magallon
2001 Estudi mitjançant microscopia electrònica de l'interfaç entre titani colat i un material estètic en pròtesi fixada sobre implants Dr. Enric Pedemonte Roma
Dr. Alejandro Padros Fradera
Dra. Ester Nogueras Escorsa
Dr. Tomás Escuin Henar
Dr. Javier Gil Mur
Oscar Fernández Paniagua
2000 Tractament Ortodontic d' un cas de hipodòncia, retard de l' erupció i asimetria mandibular esquelética Dr. Joan Birbe Foraster
Dra. Marta Serra Serrat
1999 Microspia cofocal en l' estudi dels Adhesius dentinaris Dra. Sebastiana Arroyo Bote
Dr. Javier Martinez Osorio
Dr. Esteve Brau Aguade
Dr. Carles Canalda Sahli
1998 El trauma oclusal com factor etiològic de les lessions Cervicals. Dr. Lluis Suñol Periu
1997 Comparación de las propiedades de Flexión y Torsión de limas fabricadas con distintas aleaciones metálicas Dr. Carles Canalda Sahli
Dr. Esteve Brau Aguade
Dra. E. Berasategui Jimeno
1996 Comparació de les preparacions dels conductes radiculars de molars, utilitzant instruments Flexofile, Canal Master  i Heliapicals. Dr. Miquel Roig Cayón
1995 Un nou mètode per aconseguir, d'una forma rutinària, l'ajust passiu de les pròtesi ceramomètal·liques sobre implant osteointegrat: resultats a dos anys. Resumen:
Para mantener la osteointegración, es esencial que la prótesis ajuste con total pasividad dado que la ausencia de ligamento periodontal no permite que el implante adapte su posición a una estructura no pasiva. El sistema tradicional de construcción de la estructura metálica mediante el sobrecolado de piezas mecanizadas -llamadas cilindros oro en el sistema Branemark- ha sido modificado de tal manera que estas piezas se unen a la estructura metálica por medio de uniones fisico-químicas. Esta unión es lograda tratando las superficies metálicas con el sistema silicoater y un cemento de resina compuesta que fragua en boca usando un protocolo de cementado mejorado. En esta publicación presentamos la viabilidad clínica de esta nueva filosofía durante un período de dos años. Los resultados muestran que es posible obtener rutinariamente una prótesis ceramometálica con un ajuste circular totalmente pasivo manteniendo la posibilidad de retirarla, haciendo de esta manera innecesarias las soldaduras post-cerámicas. 

El objetivo de la colocación de un implante en un maxilar es obtener el anclaje a largo plazo de una prótesis dental que restaure la función original perdida mientras que se mantiene o mejora la unión implante-hueso. Para lograr este objetivo es necesario lograr niveles de carga que no produzcan destrucción del hueso peri-implantario, mediante el control de la distribución de las cargas masticatorias sobre los implantes. Por esto es crítico que la estructura metálica que soporta la restauración tenga un ajuste totalmente pasivo, es decir: contacto circular simultáneo de todas las piezas mecanizadas prefabricadas -llamadas cilindros de oro en el sistema Branemark- incluídas dentro de la estructura con su pilar correspondiente. Para ser pasivo este contacto circular debe ser obtenido usando solamente una fuerza ligera. 

Tradicionalmente, el método utilizado para construir una prótesis fija sobre implantes osteointegrados consiste en sobrecolar las piezas prefabricadas, ie, los cilindros de oro, obteniendo así una estructura metálica sobre la cual colocar la restauración (1,2). Es posible lograr de forma rutinaria esta precisión usando el método de White (3) para restauraciones de metal-acrilico. No obstante, hay un creciente número de casos en los cuales los requerimientos estéticos o la pobre dimensión vertical hacen que el uso de restauraciones de metal-porcelana sean aconsejables. En estos casos se deben considerar las dificultades para obtener prótesis completamente precisas. Tres factores contribuyen a esta problemática; (1) la proximidad de los puntos de fusión de la estructura metálica y de los cilindros de oro prefabricados, (2) la distorsión de la estructura que aparece durante la cocción de una prótesis con buen ajuste, cuando el stress interno acumulado es liberado durante el repasado y pulido del colado, y (3) la dificultad que entraña una soldadura extremadamente precisa para el tecnico de laboratorio.
Carles Aparicio Magallón
1994 Laminats ceràmics revertits a lingual Dr. Pere Harster
1993 Enigmes dels adhesius dentinaris. Resumen:
Dada la dificultad de llegar a poseer una visión de conjunto de la morfología y las peculiaridades de los adhesivos dentinarios se sinoptiza en este artículo la composición y distinta utilidad de 14 adhesivos dentinarios y de seis cementos de resina. Se pretende con ello facilitar la labor del clínico práctico y ayudarle en el conocimiento de estos productos básicos en la operatoria dental actual. 
Palabras claves: 
Adhesivos dentinarios; Smear Layer; Resinas hidrofílicas; Cementos de resina. 

Abstract: 
Due to the difficulty needed to get a clear general view of the morphology and peculiarities of the dentin adhesives, in this article, the composition and different use of 14 dentin adhesives and six resin cements are reviewed. The objective of this study, is to help the clinical practitioner in the selection of this basic products in today's operative dentistry. 
Key Words: 
Dentin adhesive; Smear Layer; Hidrofilic resin; Resin cements
Eduard Padrós Fradera
Josep Lluís Padrós Serrat
Eduar Padrós Serrat
Anna Mª Serrat Caballeria
1992 La microfiltració de les amalgames adherides. Resumen:
En este estudio se analizan los índices de microfiltracion inmediata y tardía, in vivo e in vitro, usando diferentes adhesivos a metal bajo las restauraciones de amalgama, y se comparan con los índices de microfiltración observados en las restauraciones tradicionales, concluyéndose que la microfiltración en las restauraciones con amalgamas adheridas es sensiblemente menor. Asimismo, se abordan otros conceptos relacionados con este nuevo sistema de restauración. 
Palabras Clave: 
Amalgamas adheridas; Microfiltración; Resinas hidrolíficas; Cementos para metal; Lutings. 

Abstract: 
In the present study, early and late microfiltration indices are studied in vivo and in vitro, using different kinds of adhesives to metal, under amalgam restorations, and are compared to the microfiltration indices of traditional restorations, and is concluded that microfiltration in bonded amalgams is significantly lower. Other concepts about bonded amalgams are also reviewed. 
Key Words: 
Bonded amalgam; Microfiltration; Hydrofilic resins; Adhesives to metal; Lutings.
Eduard Padrós Fradera
Josep Lluís Padrós Serrat
Eduar Padrós Serrat
Anna Mª Serrat Caballeria
1991 Estudi del moviment mandibular durant la parla Abstract: 
We recorded the mandibular movements produced during the reading of a text, in Spanish, using a kinesiograph in a random sample of 71 people aged 24 to 35. In each recording we measured nine variables and did a descriptive analysis of each variable. Our findings support that the mandibular movement during speech has some definite characteristics. The most important fact is that it could be a high percentage of occlusal contacts at incisal level during speech. This has to be taken into account when exploring an occlusal trauma of unknown etiology.
Maria Peraire Ardèvol, Joan Salsench cabré i Josep Torrent Collado
1990 Observación radiográfica y estudio histológico de un caso de apicoformación en un molar humano. Resumen:
Se describe un caso de apicoformación en un segundo molar inferior derecho. La observación radiográfica revela un cierre apical con un patrón morfológico diferente al del segundo molar inferior izquierdo. Efectuada su exodoncia a los 15 meses, los cortes histológicos seriados muestran un tejido calcificado obturando el foramen apical y bien adaptado a las paredes iniciales de dentina y cemento. En su interior observamos unas pequeñas áreas conteniendo tejido conectivo con capilares. Las observaciones histológicas y radiográficas demuestran que el cierre apical se efectúa por diferenciación de las células del periodonto apical. 
Palabras Clave: 
Hidróxido de calcio; Tratamiento de conductos radiculares; Cemento dental. 

Abstract: 
A case of apexification in a lower right secondo molar is described. 
Radiographs demonstrate apical closure with a different morphological pattern from that of the lower left second molar. Following extraction, after 15 months, serial histologic sections show calcified tissue obturating the apical foramen, well adapted to the initial dentin and cementum walls. Inside some small areas containing connective tissue with capillaries can be observed. The histologic and radiographic observations indicate that apical closure occurs as a result of differentiation of periodontal apical cells. 
Key Words: 
Calcium hydroxine; Root canal therapy; Dental cementum.
C. Canalda
Profesor Titular de Patología y Terapéutica Dental
Facultad de Odontología
Universidad de Barcelona
1989 Prevalença de càries dental a la població escolar de Catalunya E. Brau
Professore Titolare della Cattedra di Odontologia Clinica
Scuola di Stomatologia
Università di Barcellona (Spagna) 
(Cattedratico: Prof. Dott. A. Nadal Valldaura)
    Emili Cuenca Sala, Jaume Canela Soler i Lluís Selleras Sanmartí
PREÀMBUL

Seguint el precedent establert per l'Academia de Cièincies Mèdiques, que instituí el premi anual amb el nom de Ramon de Teserach, com el del metge més antic de qui es té notícia escrita, l'actual Junta de Govern de la Societat Catalana d'Odonto-Estomatologia, decidí oferir un premi amb caracteristiques similars desde l'any 1988.

Aquest és també anual i portarà per nom el del dentista més antic de qui es té dades.

Per tal motiu, tot repassant la bibliografía existent arribem a la conclusió que són els treballs de Josep Rahola els que presenten major fiabilitat, ja que ha demostrat sempre en ells una metodología d'investigació seriosa i que la informació que proporcionen és, a més d'abundant, ben documentada.

Per a la confecció d'aquest treball s'han utilitzat fragments de les seves publicacions, conservant-ne el text íntegre, pel fet que considerem que no es tracta d'una feina d'investigació sinó de recopilació, i volem donar tot el mèrit al seu autor.

INTRODUCCIÓ

Ens remuntarem a l'Edat Mitjana.En aquesta época els dentistas constituien una professió habitual,i tots aquells que l'exercien eren coneguts com Mestres "Caxalers" o només "Caxales".

Les seves activitats purament dentals eren compartides amb les sagnies i les tasques de barber, encara que pel nom que se'ls donà, sembla que les dents eren les que tenien la preferència.

En aquest sentit, realitzaven neteges de les dents, curaven les odontàlgies i feien extraccions dentàries.

Si bé aquestes eren activitats que els era permès de realitzar, també n'hi havia de prohibides, com és ara el tractament de les complicacions d'origen dentari, la curació de les quals corria a càrrec de metges i cirurgians.

Per a l'exercici d'aquesta professió no realitzaven cap mena d'estudi. Els coneixements els adquirien al costat d'un professional. l'únic requisit legal era que havien de tenir la corresponent llicència.

Un dels "Caxalers" que destaca en aquella època fou SIMÓ VIRGILI.

Si no ho desmenteixen altres dades, aquest és el primer nom d'un professional dentista registrat a la literatura històrica que tracta del tema.

REFERÈNCIES

  1. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Secció Fogatges, any 1358, fol. 8v.

  2. Arxiu de la Corona d'Aragó, fol. 61Cancelleria, registre 1.089, fol.61.

  3. A.C.A., Cancelleria, registre 1.089, fol.61.

  4. A.C.A., Cancelleria, registre 1.234, fól.46.

  5. A.C.A., Cancelleria, registre 1.251, fol.56v.

  6. A.C.A., Cancelleria, registre 1.333, fol.130

  7. A.C.A., Cancelleria, registre 1.743, fol.181

  8. A.C.A., Cancelleria, registre 1.659, fol.120v

  9. A.C.A., Cancelleria, registre 1.194, fol.132

  10. A.C.A., Cancelleria, registre 1.194, fol.132, document 2

  11. A.C.A., Cancelleria, registre 1.192, fol.33

  12. A.H.C.B., Secció inventaris

  13. A.C.A., Cancelleria, registre 1.659, fol.120v.


BIBLIOGRAFIA

  1. ARDONER PLANAS, Antoni. L'exercici professional de la medicina a la Corona d'Aragó (1162-1479). . "ler. Congrés Internacional d'Història de la Medicina Catalana". Barcelona-Montpellier 1-7 juny, 1970. Pàg. 185-203

  2. RAHOLA SASTRE, Josep. Los "Caxales" o "Mestres Caxales" : los odontólolos de los siglos XIV y XV en Barcelona dins "Butlletí d'informació del Col.legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs de la 2a. Regió". (Barcelona) núm. 62 (setembre 1966), p. 8-25

  3. RAHOLA SASTRE, Josep. Els odontòlegs dels sigles XIV y XV a Barcelona Ier. Congrés Internacional d'Història de la Medicina Catalana". Barcelona-Montpeller 1-7 juny, 1970. Pàg. 293-300.

  4. RAHOLA SASTRE, Josep. Els odontòlegs dels sigles XIV y XV a Barcelona dins "Butlletí d'informació del Col.legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs de la 2a. Regió". (Barcelona) núm. 110 (setembre 1970), p. 13-15

  5. RAHOLA SASTRE, Josep. Facetes històriques de la professió odontògica al Principat de Catalunya, acabant-se i acabada l'Edat Mitjana dins "Butlletí d'informació del Col.legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs de la 2a. Regió". (Barcelona) núm. 176 (Maig1983), p. 55-64

  6. RAHOLA SASTRE, Josep. Los profesionales odontológicos de los siglos XIV y XV en Barcelona y en la Casa Real de Aragón dins "Boletín de información dental del Consejo General de Colegios de Odontólogos y Estomatólogos". (Madrid) núm. 289 (juliol-agost 1977), pág. 11-21.


NOTES BIOGRÀFIQUES DE SIMÓ VIRGILI (? - 1937)

La professió de "Caxaler" la veiem inscrita com a tal per primera vegada en un "Llibre de fogatges de la Barcelona Mitjaval". En el corresponent a l'any 1357 hi figura la inscripció d'un d'ells, que diu: "item un caxaler" (1).

Vivia en el que avui és l'illa de cases compresa entre els carrers del Born, Flassaders i de les Mosques. Si bé no s'esmenta el seu nom, es tracta possiblement del domicili de Simó Virgili, que en un document de l'any 1373 consta que residia al Portal de la Torra de Sant Vicenç -actualment Arc de Sant Vicenç -, que és allà mateix.

La casa li era donada, segons es desprèn d'una carta del Rei Pere IV d'Aragó als Jurats de Barcelona, a fi que es sufragan les despeses fetes per Simó Virgili per reparacions a la casa on viu (3).

També li eren satisfets uns honoraris per les intervencions i visites. Així es veu que el Rei fa donació, el tretze de juny de 1372, a Simó Virgili, de la quantitat de dos mil sous valencians, per els treballs fets a ell i al seu fill Joan (4). Tenia altres gratificacions, ja que a més gaudia de deu lliures anuals sobre l'"almud" l'impost en les mesures de blat (5). Així mateix, el deu de setembre de 1360, el Rei ordenà al seu tresorer, Bernard Olzinelles, que fes efectives quinze lliures barcelonines, valor del ruc que comprà al Mestre Virgili (6).

Per les cites documentals trobades sobre el treball i relacions de dos professionals, Simó Virgili i Bartomeu Pérez,es coneix tot el que pertanyia a la professió de "Caxaler". Ambdós estaven al servei de la Casa Reial.

A Simó Virgili, documentalment fins ara, no se li coneix cap més altra activitat fora de la seva exclusiva. Va ser,per la seva posició social i la confianza que li demostrà la Casa Reial, l'aristocràcia de l'especialitat. Virgili fou el preferit de Pere IV i qui acudia més freqüentment al servei dels personatges de la Cort, allà on es trobessin.

Mort l'any 1375, és Bartomeu Pérez qui ocupa el càrrec vacant, i la confiança i consideració que va tenir el seu predecessor fou per a ell.

Les activitats dels "Caxalers" consisten en netejar, alleugerar o curar el dolor i en fer extraccions.

En la neteja de les dents, efectuaven l'operació mitjançant l'ús d'instruments manuals, anomenats "raspadors", molt semblants als que s'empren actualment. Completaven el tractament amb l'utilització d'unes "pólvores" preparades per ells, amb les quals fregaven les dents directament amb el dit o amb un tros de drap embolicat en ell. Així escriu el Príncep Joan al seu Camarlenc: " ... de continent nos trametets lo quexaler del Senyor Rey ab sos aparallaments e pólvores quis pertanyent, perqué anos es necessitat descurar e nedejar nos les dents ... " (7), o en una altra ocasió: " ... que demà per lo mati façats que sia ab nos lo quexaler del Sr. Rey a Sant Feliu ab tots los arnesses que haia mester per scurar nos les dents" (8).

Pel que fa a l'alleujament del dolor, cal llegir una de les cartes del Rei dirigidas a Simó Virgili, pregant-li que vagi a visitar-lo: "Ja per altres letres vos havem scrit per raó de la dolor que soferim en lo queixal, vinguessets a nos per dar nos hi aquell remei que pujats ... " (9).

Que feien extraccions dentàries, també ho llegim a la correspondència del Rei Pere: " ... perquè - havem deliberat de arrencar lons ... " (10), o bé: " ... ara trametem per mestre Simó, que venga cuytadament a nos, perquell nos traga ... " (11) . Es valien per aquestes intervencions d'uns instruments anomenats "tenalles" o "ferros", tal com consta en els inventaris de béns de les testamentaries de distints cirurgians: "Item II tenalles de arrencar caxals, "Ite un joch de ferros de caxals", "Ite una tenalla de caxals", "XV pesses de ferros aptes per obres de boca", etc. (12).

Els coneixements per a l'exercici de la professió els adquiriem mitjançant l'ensenyança donada pels qui la practicaven. L'infant Joan, en ocasió de demanar al seu camarlenc que vagi allà on es troba el caxaler del Rei per netejar-li les dents, diu: "... e axi mateix fets que hi sia la muller ab to ço que mester li faça, per scurar les dents a la duqyesa ... " (13), és a dir, que l'acompanyi la seva esposa. Com va aprendre l'ofici la dona del "caxaler" ?. Segurament per les lliçons que li donaria el seu marit.